Endocarditis

Us poso un vídeo que mostra una endocarditis sobre vàlvula mitral. Està enregistrat amb eco-transesofàgic a la meva darrera guàrdia (el dia 5 de desembre). El micoorganisme reponsable és un Streptoccocus bovis... ara ens toca buscar la neo de colon.

Por a les retallades

Les retallades al sistema sanitari públic han provocat que els professionals comptem amb menys recursos per poder oferir als pacients (no disposem de quiròfans operatius quan volem, es demoren proves complementàries, es demoren visites programades...) i han suposat el retall del poder adquisitiu dels metges. Això fa que els metges estiguem enfadats, decebuts, cansats i moltes altres coses que segur us podeu imaginar. Però els polítics han fet això i estan tranquils perquè saben que els metges mai, repeteixo mai i reitero mai, deixarem un pacient que necessiti atenció immediata sense atendre i a més utilitzant tosts els recursos disponibles, a l'hora que sigui, per poder solucionar el seu problema.

Així, que estimats usuaris del sistema sanitari, públic o privat, quan esteu davant d'un metge, esteu davant d'un metge que estigui on estigui i sigui quina sigui la seva situació laboral, farà tot el que pugui per solucionar tots els problemes de compromís vital. És possible que per patologia menor hagueu d'esperar, però això ja és responsabilitat dels polítics.

El metge de guàrdia: el gran oblidat

M'agradaria fer d'aquest blog un petit homenatge personal a tots aquells homes i dones que, sent metges, treballen quan tothom dorm o es diverteix, quan ningú no s'enrecorda que hi ha gent treballant per si els necessitem. Són els metges de guàrdia. S'hi inclouen de diferents: hospitalaris i extrahospitalaris, especialistes mèdics i quirúrgics, metges de família o intensivistes.... la varietat és gran però l'element comú és que són els encarregats de pendre les primeres decisions en situacions d'urgència vital i que d'ells depén, en gran mesura,  que el pacient visqui o mori.

Tot i la importància de les seves decicions són sovint els més oblidats. Els pacients recorden i agraeixen la feina del metge de planta, el de la consulta... però no s'enrecorda d'aquell metge que va decidir que lluitaria de dia, de nit, festiu o laborable, perquè el pacient tingués la seva oportunitat.

Des d'aquí el meu agraiment i reconeixement als meus companys: ELS METGES DE GUÀRDIA