Cada cop més, els metges trobem solucions en els medicaments. Els pacients acumulen dolències cròniques durant molts anys a les que es sumen incidents aguts i descompensacions. Tot això fa, que sobre una base de medicació crònica (diabetes, hipertensió, bronquitis crònica...) afegim més medicació. El que s'aconsegueix fa que sigui difícil avaluar l'eficàcia del "cocktail" de drogues que es pren el nostre pacient.
Per un costat, més de tres fàrmacs és garantia d'interaccions entre ells i no sabem quin dels efectes predomina ni si un fàrmac està potenciant o anul·lant l'efecte d'un altre. Acumulem efectes adveros, que a sobre, poden condicionar afegir més fàrmacs per tractar els nous símptomes. A més, l'excés de medicació complica el compliment.
Davant d'aquesta realitat, hem de fer un esforç per racionalitzar el tractament dels nostres pacients. No acostuma a ser fàcil i no ho pot fer cada especialista sól. Sovint un especialista desconeix les indicacions i la farmacocinètica dels medicaments que recepta un altre especialista. La funció del coach és fonamental, perquè té una visió àmplia de la situació i perquè pot decidir o trucar als especialistes habituals per pactar nous objectius de tractament que flexibilitzin les indicacions i així el nombre i intèrval de la ingesta de fàrmacs.
Pregunteu-vos si el nou fàrmac que es suma al tractament és imprescindible.
Jordi Morillas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada