que ve la Grip!!

La campanya de vacunació de grip s'ha posat en marxa des del mes d'octubre. Les persones vulnerables i el personal sanitari i de seguretat hem estat vacunats.
Però... que pensen els metges de ser vacunats? Els metges minimitzem, en general, el fet de passar la grip. Hem vist morir gent en relació a la "inofensiva" infecció vírica i continuem pensant que no ens ha de tocar a nosaltres. En canvi, pel que fa a patir els efectes adversos de les vacunes, estem convençuts que ens tocaran de ple, tot i la extremadament baixa presència d'efectes greus.

Així doncs, el missatge que es transmet a la resta de la societat és: "fes el que jo dic ecara que jo no ho faci". Hem d'aconseguir que el personal sanitari entengui que vacunar-se sistemàticament de la grip no és per protecció estrictament personal, és una qüestió de saut pública. El fet d'estar vacunats i estar en contacte amb persones infectades, ajuda a trencar la cadena de transmissió i disminuir la propagació de les epidèmies.

Aquest cop sí. El personal està més concienciat. Ara només ens queda veure la intensitat i durada de l'epidèmia que ve.

Òxid nitrós o "gas de la risa"

Hem introduït a Urgències de l'hospital, l'ús de l'òxid nitrós al 50% per sedació conscient durant la realització de procediments dolorosos o incòmodes. Amb l'aplicació inhalada amb mascareta de l'òxid nitrós, s'aconsegueix que els pacients arribin a una situació de benestar, analgèsia i amnèsia del procediment, mentre es mantenen conscients i per descomptat, sense depresió respiratòria. Això ens ha permès realitzar sutures en nens petits sense haver de fer subjeccions físiques, reducció de fractures i luxacions, desbridament d'abscesos subcutanis, col.locació d'accesos venosos, puncions lumbars...

En aquests moments, estem realitzant una recollida sistemàtica de dades comparant la sedació conscient amb nitròs vs la sedació estàndard amb propofol i fentanil. Les dades preliminars ens permeten veure com ha millorat la percepció de pacients i familiars, hem reduït el temp que necessita el pacient romandre en el box, després del procediment i no hem documentat cap efecte advers, ni hem viscut cap situació de risc, ni respiratòria ni neurològica.

Cada cop tenim més possibilitats per deixar de ser "hostils" amb els nostres pacients i els podem estalviar procesos incòmodes i dolorosos que sempre augmenten la tensió quan un pacient ha de consultar a urgències.

Viatja segur

Cada cop ha estat més normal poder fer viatges a països on necessitem realitzar profilaxis de malalties que són pròpies de les destinacions escollides i que en el nostre entorn no es veuen.
Així, la malària, la febre groga, diferents infeccions parasitàries, gastroenteritis... són patologies que poden complicar molt les nostres vacances i en algunes situacions ens poden complicar la vida, literalment.
És per aquest motiu, que existeixen diferents centres al nostre voltant que ens ajuden i aconsellen per poder viatjar segurs. Es tracta d’instal·lacions on hi treballen experts que disposen de vacunes i medicacions que ens permetran no contraure malalties conegudes. També poden fer recomanacions generals sobre mesures de patologies cròniques que alguns viatgers poden tenir, com ara asma, diabetis, patologia coronària crònica...
En aquests moments Assistència Sanitària Col·legial ha posat en marxa la Clínica d’Atenció Integral al Viatger (CAIVAS) on realitzen la visita abans de viatjar, on els aconsellaran, medicaran i/o vacunaran abans de sortir; disposen de comunicació on-line per dubtes o complicacions que puguin sorgir des de la destinació escollida, i poden fer una atenció a problemes adquirits durant el viatge, a la seva tornada. Aquest servei està sota la direcció del Dr. Martínez Montauti que és internista expert en malalties infeccioses.
www.clinicadelviatger.com

Polimedicació

Cada cop més, els metges trobem solucions en els medicaments. Els pacients acumulen dolències cròniques durant molts anys a les que es sumen incidents aguts i descompensacions. Tot això fa, que sobre una base de medicació crònica (diabetes, hipertensió, bronquitis crònica...) afegim més medicació. El que s'aconsegueix fa que sigui difícil avaluar l'eficàcia del "cocktail" de drogues que es pren el nostre pacient.

Per un costat, més de tres fàrmacs és garantia d'interaccions entre ells i no sabem quin dels efectes predomina ni si un fàrmac està potenciant o anul·lant l'efecte d'un altre. Acumulem efectes adveros, que a sobre, poden condicionar afegir més fàrmacs per tractar els nous símptomes. A més, l'excés de medicació complica el compliment.

Davant d'aquesta realitat, hem de fer un esforç per racionalitzar el tractament dels nostres pacients. No acostuma a ser fàcil i no ho pot fer cada especialista sól. Sovint un especialista desconeix les indicacions i la farmacocinètica dels medicaments que recepta un altre especialista. La funció del coach és fonamental, perquè té una visió àmplia de la situació i perquè pot decidir o trucar als especialistes habituals per pactar nous objectius de tractament que flexibilitzin les indicacions i així el nombre i intèrval de la ingesta de fàrmacs.

Pregunteu-vos si el nou fàrmac que es suma al tractament és imprescindible.

Jordi Morillas

Dolor

El dolor és el símptoma que amb més freqüència ens fa consultar al metge. El dolor és l'alarma que ens diu que alguna cosa no va bé. Es viu de moltes maneres... el mateix dolor pot ser una molèstia en un pacient o pot ser insoportable en un altre. És un símptoma que ens ajuda a fer un diagnòstic.

La pregunta és... hem d'aguantar el dolor?. Rotundament NO. Un cop ja tenim clar on fa mal, podem i debem eliminar el dolor. Això no impedeix arribar al diagnòstic, no altera les proves complementàries i, en canvi, altera el sistema adrenérgic dels pacients: s'acompanya de taquicàrdia, respiració ràpida i superficial, hipertensió arterial, angoixa, desatenció, incapacitat de col.laborar, patiment...

Això, que val pel dolor agut, és especialment important en el dolor crònic. Tenim moltes eines per controlar el dolor crònic que no dóna informació útil i en canvi altera l'estat d'ànim dels pacients.

En resum, hem de dirigir esforços a tractar el dolor i així podrem ajudar millor als pacients. El calmar el dolor augmenta la confiança en el metge, treu sensació de gravetat de la malaltia, desangoixa, tranquilitza... en definitiva, AJUDA.

Reflexions sobre "el darrer dia"

El darrer dia és un dia que es pot presentar de dues maneres: com una situació aguda, inesperada, imprevissible o bé com un dia previssible, resultat d'una malaltia crònica, coneguda amb un final esperable.

En qualsevol de les dues situacions se'ns plantegen uns interrogants que són de difícil solució si no hi hem pensat abans. Algunes de les preguntes que surgeixen poden ser: vull donar els meus òrgans?, vull acceptar un tractament que empitjora la meva qualitat de vida a canvi de temps?, quines són les meves voluntats anticipades?, vull reanimació cardiopulmonar en cas d'atrada?...

El "medical coach" té l'obligació de platejar aquestes situacions de la forma més realista possible, amb tota la informació objectiva que el cas concret requereixi i amb tota la informació técnica i científica de que disposa, per tal de que el seu pacient pugui prendre una pre-decisió en cada una de les situacions. Aquesta decisió serà informada, reflexiva, madurada i adaptada a l'entorn psicosocial del pacient, restant stress a la dura situació del "darrer dia".

Moltes vegades, aquestes preguntes les acaben responent els familiars, ja que el pacient no sempre està en condicions de respondre. És per aquest motiu que també s'ha d'ampliar la reflexió a la resta de la família o persones properes que poden ser les responsables de traslladar les darreres voluntats del pacient a l'equip assistencial.

Aquest procés d'informació i maduració de la decisió s'ha d'anar preparant progressivament, en cas de patologies cròniques degeneatives, invalidants o amb disminució paulatina de les funcions vitals (insuficiència cardíaca, respiratòria, hepàtica, renal...). Els pacients van sent conscients de les seves limitacions que fan que viure cada dia sigui una mica més difícil, però que és tant lent que els pacients no ho viuen malament fins que es tornen realment dependents per les activitats més quotidianes. Abans d'aquesta situació hem hagut d'haver plantejat l'escenari final. El plantejament no dependrà només de l'evolució de la malaltia ni de les possibilitats de tractament, sinò que estan fermement implicats aspectes culturals i psicosocials de l'entorn del pacient. Un cop més no hi ha malalties sinò malalts que hem de saber informar i acompanyar en cada cas perquè la decisió que prengui sigui coherent amb la seva manera de viure. En el cas de finals sobtats i inesperats on l'escenari possible és la donació d'òrgans, la família o les persones més properes han de tenir informació suficient per saber quins eren els desitjos del pacient. Molt millor si no han d'endivinar el que volia. Molt millor haver-ho verbalitzat en algun moment per tal de que els que decideixen no se sentin amb la responsabilitat de prendre una decisió que en un futur poden intuir contrària a la voluntat del pacient.

Acompanyar en les decisions, informar de les possibilitats ojectives, contextualitzar-les en l'entorn psicosocial del pacient, reflexionar en privat i fer extensiva la reflexió als més propers, ser oportú en la maduració de la decisió... són aspectes que poden fer del "darrer dia" un "dia previst" i per tant descarregat de responsabilitats i decisions que són difícils de prendre en "calent".

"El paciente inteligente"

El Dr.Genís Carrasco ha publicat un llibre on explica les claus perquè els pacients prenguin consciència de les seves malalties. D'aquesta manera, el pacient pot participar de forma autònoma, de veritat, en la presa de decisions. El metge es converteix en el seu assessor de salut i en el tècnic que li aplicarà els tractaments o les intervencions diagnòstiques que el seu pacient necessita. El pacient intel.ligent és un pacient informat i format per tenir cura de la seva salut i planteja un nou repte pels professionals que deixen de tenir el paper paternalista (todo por el pueblo pero sin el pueblo) que contribueix al "burn out" dels metges.

Qui no ha tingut pacients que, per ignorància o indiferència, rebutgen tractaments o proves diagnòstiques que van clarament en contra dels seus interesos de salut. Fins ara, els metges intentàvem convèncer fent servir arguments que utilitzaríem davant d'un nen de cinc anys perquè s'acabi el sopar. Els metges també estem cansats de pendre decisions que impliquen responsabilitat, fins i tot penal, i que els pacients no entenen o desprecien sense saber el que fan. Necessitem pacients intel.ligents i un cop més, no per nosaltres, sinò per la seva salut.

El llibre "El paciente inteligente" ha d'arribar al màxim de pacients possibles i els metges ho agrairem. Per una altra banda, el llibre ja ha triat de forma excel.lent la informació que és imprescindible que el pacient entengui, per tant és una bona eina per aquells metges que tinguem l'oportunitat de fer de "medical coach" i assessorar, orientar i ajudar a pendre decisions als nostres pacients.

Aquesta no és una inicitiva aïllada sinò que forma part d'una manera nova, moderna i útil d'enfocar la relació dels pacients amb el sistema sanitari i educar per l'eficient ús dels seus recursos. Tenim la Universitat dels Pacients com un espai on es dóna informació i es relitzen activitats de cara a millorar el nivell de coneixement i la presa de consciència de la malaltia i les opcions diagnòstiques i terapèutiques que d'ella se'n deriven. Un altre exemple és el programa de l'ICS "El pacient expert" que busca el mateix.

Aquests pacients, que tenen interés per la seva salut, demanden recursos nous i utilitzen les noves tecnologies per buscar informació i per contactar amb els professionals esperant resposta. Aquí el paper de les xarxes i la salut 2.0 en general torna a ser una eina imprescindible per poder aconseguir que aquest nou "e-patient" o pacient expert o intel·ligent s'obri camí i vegi aventatges en la nova relació metge-pacient.

Metge de proximitat o medical coach

Inicio una nova aventura... visites privades amb cita concertada a domicili. Pretenc ser el metge de capçalera de tota la vida, no el de l'ambulatori que no té temps per fer la visita i que amb prou feines pot extendre les receptes.

Es tracta de poder anar a casa dels pacients per oferir-los una visita clínca i d'assessoria mèdica. Per un costat, atendre als signes i símptomes que l'angoixen i que necessiten de diagnòstic i tractament i per un altre, donar consells precisos de quin són els pasos que ha de fer en el món sanitari. Aconsellar sobre quin especialista ha de visitar, aconsguir cita amb la celeritat que el cas ho reclama, solicitar proves complementàries, ordenar la medicació crònica, mantenir al dia el seu historial mèdic, agrupar les opinions de tots els metges implicats, tenir control sobre paràmetres analítics alterats... en definitiva, igual que una empresa delega la gestió administrativa en un assessor econòmic i financer, el pacient pot tenir el seu assessor mèdic personal. Tot això facilitat amb una comunicació fàcil, contactant sense problemes a través de les noves tecnologies: consells en el blog, contacte amb twitter...


Hi ha res més important que la teva salut?
Jo puc ser el teu "personal medical coach"