Angioplàstia primària

Hi ha patologies en les quals el temps d’assistència és molt important de cara al pronòstic vital i de complicacions que pot presentar el pacient. Així, patologies com l’ICTUS, l’hemorràgia subaracnoidea, el pacient politraumàtic greu, el pacient sèptic i la cardiopatia isquèmica, tenen un protocol d’identificació immediata a triatge i prioritat per ser atesos. Darrerament s’ha fet un esforç organitzatiu i d’infraestructura per poder donar la millor atenció al pacient amb cardiopatia isquèmica i s’ha instaurat la pràctica de l’angioplàstia primària per al tractament de l’infart agut de miocardi.

La cardiopatia isquèmica és la primera causa de mort al món. La seva variant més reconeguda és la presentació en forma d’infart agut de miocardi. Es tracta del dèficit de perfusió sanguínia del múscul cardíac d’inici sobtat, és a dir, s’obstrueixen les artèries coronàries de forma brusca amb la conseqüent impossibilitat de que arribi sang al cor. D’aquesta manera, el territori cardíac que no rep sang deixa de funcionar i és més susceptible d’engegar arítmies malignes que acaben amb la mort del pacient.

El tractament ha anat evolucionant en els darrers anys, de manera que hem passat de no poder fer res i només poder tractar les complicacions de l’infart a intentar desobstruir les artèries coronàries, primer amb medicació intravenosa i actualment amb la implantació de dispositius intravasculars que mantenen les artèries obertes. Aquest darrer sistema es coneix com a angioplàstia primària i els dispositius es diuen stents.


Múltiples estudis han demostrat que el temps que passa el múscul cardíac sense que li arribi sang és directament proporcional a les complicacions de l’infart de miocardi, inclosa la mortalitat. És a dir, el nostre objectiu davant d’un pacient que presenta una simptomatologia compatible amb un infart i que té un electrocardiograma diagnòstic, és disminuir, tot el que podem, el temps que roman l’artèria coronària responsable tancada. També, hem de garantir que l’obstrucció queda resolta i evitar que es torni a obstruir. L’única intervenció terapèutica que garanteix la identificació de l’obstrucció coronària i la pot resoldre és l’angioplàstia amb la implantació d’un stent en el mateix moment del diagnòstic de la síndrome coronària aguda.

Aquest procediment invasiu necessita d’una infraestructura específica on es realitza: sala d’hemodinàmia; i uns especialistes que són els cardiòlegs hemodinamistes. També cal comptar amb un Servei d’Urgències que activi el protocol d’IAM (infart agut de miocardi) i un Servei de Medicina Intensiva (UCI) que en doni el suport post-procediment. Aquesta infraestructura física i de personal només està disponible en els grans hospitals del nostre entorn. Això obliga, als hospitals que no en disposen, a realitzar trasllats de pacients en situació crítica entre hospitals per tal de poder realitzar el tractament més adequat, amb la inevitable pèrdua de temps.

En el nostre cas, l’Hospital de Barcelona fa temps que compta amb tots els medis per poder realitzar l’angioplàstia primària a tots els nostres pacients que arribin amb un infart de miocardi a Urgències. Aquest procediment terapèutic es pot oferir qualsevol dia de la setmana, totes les setmanes de l’any i a qualsevol hora.

Durant l’any 2012 es van poder realitzar 36 angioplàsties primàries amb bon resultat hemodinàmic i clínic. Hem participat en un estudi de qualitat conjuntament amb la resta d’hospitals catalans que poden fer angioplàsties primàries 24 hores al dia, liderat per les autoritats sanitàries de la Generalitat de Catalunya que es diu IAMCAT IV. Aquest estudi intenta mirar quin és el temps que es triga des de que un pacient entra per la porta del Servei d’Urgències fins que es desobstrueix l’artèria responsable de l’infart. Les guies internacionals, consideren raonable que es faci en menys de 90 minuts. El temps mig que nosaltres estem oferint és inferior als 50 minuts. Per aconseguir-ho s’ha dissenyat un circuit amb la participació multidisciplinar del Servei d’Urgències, Radiologia, Hemodinamistes, Servei de Medicina Intensiva i tot el personal auxiliar que col·labora de forma imprescindible en poder realitzar els procediment. Així s’inclou laboratori, portalliteres, tècnics de radiologia i demés personal administratiu i de suport de cada una de les unitats implicades. Durant els darrers dos anys s’ha portat a terme una tasca de formació i sensibilització del personal assistencial implicat en el procés de repermeabilització de l’artèria coronària per tal de fer entendre que “temps és cor”. D’aquesta manera, quan s’activa el protocol IAM, el sistema es posa en marxa de forma immediata per tal de tenir el personal i la sala d’hemodinàmia operatius per poder fer el procediment de l’angioplàstia i tenir l’artèria oberta en menys de 90 minuts.

Els bons resultats han servit d’estímul perquè tothom posi el seu esforç en aconseguir millors temps i així aconseguir la reducció de la mortalitat i les complicacions secundàries de l’infart.