Urgències sense dolor

En aquests darrers anys, el Servei d’Urgències ha estat objecte de diferents modificacions per tal de poder apropar-nos de manera més eficient als nostres pacients. Entre algunes de les millores que s’han realitzat ha estat la separació física de l’espai destinat a atendre als pacients pediàtrics de l’espai destinat a l’atenció dels pacients adults. El circuit que fan els nens es separa del circuit dels adults malalts. D’aquesta manera es poden optimitzar els recursos i els espais per aquests dos col·lectius, que tenen necessitats d’atenció i d’entorn diferents. El resultat ha estat satisfactori, tant pels usuaris com pel personal sanitari que ha hagut d’atendre a les dues poblacions.

Per altra banda, i continuant en la recerca de la millora contínua dels aspectes relacionats amb la qualitat i seguretat del pacient, iniciem un nou projecte destinat a minimitzar el dolor dels pacients des del moment de la seva arribada al Servei d’Urgències. El dolor representa el 90% de les consultes que es realitzen al Servei d’Urgències i està present en el 75% de les tècniques que s’utilitzen en el diagnòstic o tractament (col·locació d’accessos venosos, puncions lumbars, analítiques, sutures, gasometries, reducció de fractures i luxacions, cures de ferides...).

Quan els pacients arriben a Urgències, són atesos de forma pràcticament immediata per la infermera encarregada de la realització del triatge. És a dir, als pocs minuts d’arribar, una infermera valora la situació de gravetat del pacient per tal de poder determinar la prioritat en l’atenció. Dins de l’avaluació que realitza la infermera de triatge, intenta quantificar el dolor que presenta el pacient mitjançant una escala numèrica validada, l’escala d’EVA d'avaluació del dolor. Tots aquells pacients que tenen un nivell de dolor superior al 50% del valor de l’escala rebran analgèsia adequada, ja en la sala d’espera. Es dissenyarà un protocol per administrar medicació analgèsica oral, intramuscular o endovenosa, si convé. Un cop els pacients siguin atesos en el box, es revaluarà el dolor, intensificant l’analgèsia si cal.

També es tindrà en compte si hem de realitzar alguna tècnica diagnòstica o terapèutica que comporti algun tipus de dolor. Si el dolor és lleu o moderat farem servir una sedació conscient amb òxid nitrós inhalat a una concentració del 50% amb oxigen. Amb això, disminuïm considerablement l’angoixa dels pacients i augmentem el seu llindar del dolor. Si el dolor pot arribar a ser intens es poden realitzar sedacions més profundes amb hipnòtics i derivats mòrfics, similar al que es fa en intervencions quirúrgiques petites o exploracions invasives (colonoscòpia, fibrogastroscòpia...).

L’objectiu final és fer més amigable el Servei d’Urgències i deslligar-lo de l’associació malaltia-dolor, diagnòstic-dolor o tractament-dolor. Tot això, és especialment important en els nens per desfer el condicionament del professional amb “bata blanca”. Fins ara, els nens associen “bata blanca” a fer mal i no en guarir. La presència dels pares al costat del nen en tot moment durant la pràctica de procediments i un correcte maneig terapèutic del dolor, contribueixen sense cap mena de dubte a la millora de la pràctica assistencial i en definitiva a que el personal assistencial deixi de ser “hostil” per a convertir-se en aliat.