Polimedicació

Cada cop més, els metges trobem solucions en els medicaments. Els pacients acumulen dolències cròniques durant molts anys a les que es sumen incidents aguts i descompensacions. Tot això fa, que sobre una base de medicació crònica (diabetes, hipertensió, bronquitis crònica...) afegim més medicació. El que s'aconsegueix fa que sigui difícil avaluar l'eficàcia del "cocktail" de drogues que es pren el nostre pacient.

Per un costat, més de tres fàrmacs és garantia d'interaccions entre ells i no sabem quin dels efectes predomina ni si un fàrmac està potenciant o anul·lant l'efecte d'un altre. Acumulem efectes adveros, que a sobre, poden condicionar afegir més fàrmacs per tractar els nous símptomes. A més, l'excés de medicació complica el compliment.

Davant d'aquesta realitat, hem de fer un esforç per racionalitzar el tractament dels nostres pacients. No acostuma a ser fàcil i no ho pot fer cada especialista sól. Sovint un especialista desconeix les indicacions i la farmacocinètica dels medicaments que recepta un altre especialista. La funció del coach és fonamental, perquè té una visió àmplia de la situació i perquè pot decidir o trucar als especialistes habituals per pactar nous objectius de tractament que flexibilitzin les indicacions i així el nombre i intèrval de la ingesta de fàrmacs.

Pregunteu-vos si el nou fàrmac que es suma al tractament és imprescindible.

Jordi Morillas

Dolor

El dolor és el símptoma que amb més freqüència ens fa consultar al metge. El dolor és l'alarma que ens diu que alguna cosa no va bé. Es viu de moltes maneres... el mateix dolor pot ser una molèstia en un pacient o pot ser insoportable en un altre. És un símptoma que ens ajuda a fer un diagnòstic.

La pregunta és... hem d'aguantar el dolor?. Rotundament NO. Un cop ja tenim clar on fa mal, podem i debem eliminar el dolor. Això no impedeix arribar al diagnòstic, no altera les proves complementàries i, en canvi, altera el sistema adrenérgic dels pacients: s'acompanya de taquicàrdia, respiració ràpida i superficial, hipertensió arterial, angoixa, desatenció, incapacitat de col.laborar, patiment...

Això, que val pel dolor agut, és especialment important en el dolor crònic. Tenim moltes eines per controlar el dolor crònic que no dóna informació útil i en canvi altera l'estat d'ànim dels pacients.

En resum, hem de dirigir esforços a tractar el dolor i així podrem ajudar millor als pacients. El calmar el dolor augmenta la confiança en el metge, treu sensació de gravetat de la malaltia, desangoixa, tranquilitza... en definitiva, AJUDA.